Bitllet d'anada i tornada
Expliqueu (100 paraules) què faríeu per ajudar la protagonista a superar el problema que té. Creieu que tots els personatges que l'envolten actuen correctament per solucionar el problema que té?
Proposeu un final diferent.
EXEMPLE:
El problema que té la Marta és molt greu. Crec que tots tenim moltes imatges i idees sobre la malaltia, però crec que no és suficient. L’anorèxia i la bulímia són dues malalties força greus i cada dia ens donen més motius per caure-hi. Els cossos iogurt, el fet de que les models estiguin excessivament primes fan que dia a dia la gent es preocupi més pel seu físic, deixant altres coses més important de banda.
Si jo fos amiga de la Marta li proporcionaria, o ho intentaria, molta informació perquè se n'adonara del grau d’importància que té.
Personalment, trobo que el seu pare té part de culpa de que caigués en la malaltia. L’hauria d’haver controlat molt més i no deixar que s’ho deixés tot.
Un final diferent... jo l’hagués fet molt més dramàtic, perquè tothom qui el llegís s’adoni del gran problema que és ser anorèctica.
Una catalana de Barcelona.
dimecres, 1 de desembre del 2010
dimecres, 3 de novembre del 2010
dimecres, 26 de maig del 2010
ANÀLISI D'ORACIONS
AnáLisis SintáCtico De Oraciones
View more presentations from Joseman1980.
Etiquetes de comentaris:
EN CASTELLÀ,
igual que en valencià.
divendres, 26 de març del 2010
dimarts, 23 de març del 2010
COMPLEMENTS VERBALS
ATRIBUT
L’atribut és un complement exigit pels verbs copulatius ser, estar, paréixer i semblar, que sol ser un adjectiu (o un sintagma adjectival) i que concorda amb el subjecte de l’oració en gènere i nombre:
Els calçons són grisos.
L’Ignasi està molt trist.
Les ballarines semblen tranquil·les.
Es pot substituir amb el pronom ho:
També és periodista? No, no ho és.
Ets feliç de veritat o només ho sembles?
Si l’atribut del verb ser és un sintagma nominal determinat amb un article, un demostratiu o un possessiu, sembla recomanable substituir-lo amb els pronoms el, la, els, les:
És el teu germà? No, no l’és. / (No, no ho és.)
Les oracions amb verb copulatiu i atribut s’anomenen atributives.
Atenció!: no tots els complements dels verbs ser i estar són atributs. En l’exemple següent, el complement marcat és CIRCUMSTANCIAL i el verb no hi funciona com un verb copulatiu:
Na Maria és a França.
L’atribut és un complement exigit pels verbs copulatius ser, estar, paréixer i semblar, que sol ser un adjectiu (o un sintagma adjectival) i que concorda amb el subjecte de l’oració en gènere i nombre:
Els calçons són grisos.
L’Ignasi està molt trist.
Les ballarines semblen tranquil·les.
Es pot substituir amb el pronom ho:
També és periodista? No, no ho és.
Ets feliç de veritat o només ho sembles?
Si l’atribut del verb ser és un sintagma nominal determinat amb un article, un demostratiu o un possessiu, sembla recomanable substituir-lo amb els pronoms el, la, els, les:
És el teu germà? No, no l’és. / (No, no ho és.)
Les oracions amb verb copulatiu i atribut s’anomenen atributives.
Atenció!: no tots els complements dels verbs ser i estar són atributs. En l’exemple següent, el complement marcat és CIRCUMSTANCIAL i el verb no hi funciona com un verb copulatiu:
Na Maria és a França.
dimarts, 16 de febrer del 2010
COMPLEMENTS DEL VERB
COMPLEMENTS DEL VERB
Complement Directe Complement Indirecte Complement Circumstancial
Complement Directe (CD)
• És el complement que completa el significat del verb i ens diu sobre què o sobre qui recau l’acció del verb.
• Es reconeix:
- Fent al verb la pregunta : Què ...?
- Substituint-lo pels pronoms: el, la , els , les o en segons si és masculí o femení, singular o plural.
• Exemple:
La Maria regala un ram de flors.
Complement Indirecte (CI)
• És el complement que indica a qui o per a qui es fa l’acció del verb.
• Es reconeix:
- Fent al verb les preguntes : A qui...? o Per a qui ...?
- Substituint-lo pels pronoms: li o els segons si és singular o plural.
• Exemple:
La Maria regala un ram de flors a l’àvia.
Complement Circumstancial (CC)
• És el complement que dóna informació sobre el temps, el lloc o les circumstàncies en què es produeix l’acció expressada pel verb.
• Es reconeix:
- Fent al verb la pregunta : - Quan ...? C. C. de temps
- On ...? C. C. de lloc
- Com ...? C. C. de manera
- Quant ...? C. C. de quantitat
- Per què ...? C. C. de finalitat
Complement Directe Complement Indirecte Complement Circumstancial
Complement Directe (CD)
• És el complement que completa el significat del verb i ens diu sobre què o sobre qui recau l’acció del verb.
• Es reconeix:
- Fent al verb la pregunta : Què ...?
- Substituint-lo pels pronoms: el, la , els , les o en segons si és masculí o femení, singular o plural.
• Exemple:
La Maria regala un ram de flors.
Complement Indirecte (CI)
• És el complement que indica a qui o per a qui es fa l’acció del verb.
• Es reconeix:
- Fent al verb les preguntes : A qui...? o Per a qui ...?
- Substituint-lo pels pronoms: li o els segons si és singular o plural.
• Exemple:
La Maria regala un ram de flors a l’àvia.
Complement Circumstancial (CC)
• És el complement que dóna informació sobre el temps, el lloc o les circumstàncies en què es produeix l’acció expressada pel verb.
• Es reconeix:
- Fent al verb la pregunta : - Quan ...? C. C. de temps
- On ...? C. C. de lloc
- Com ...? C. C. de manera
- Quant ...? C. C. de quantitat
- Per què ...? C. C. de finalitat
dimecres, 10 de febrer del 2010
dimarts, 19 de gener del 2010
ANÀLISI SINTÀCTIC
L'ANÀLISI SINTÀCTIC
Hui a les classes estem explicant les funcions sintàctiques que els diferents sintagmes fan dins l´oració. Recordeu:
1r indicar el subjecte
2n dir si el predicat és verbal o nominal
3r indicar el nucli del subjecte i a continuació el nucli del predicat
4r anar sintagma per sintagma i indicar: CD; CI; CCL, CCT, Atribut, CRVerbal...
Ànim que tots aquestos mecanismes us serviran per a enriquir la vostra llengua.
Hui a les classes estem explicant les funcions sintàctiques que els diferents sintagmes fan dins l´oració. Recordeu:
1r indicar el subjecte
2n dir si el predicat és verbal o nominal
3r indicar el nucli del subjecte i a continuació el nucli del predicat
4r anar sintagma per sintagma i indicar: CD; CI; CCL, CCT, Atribut, CRVerbal...
Ànim que tots aquestos mecanismes us serviran per a enriquir la vostra llengua.
ELS SINTAGMES
REPÀS
Què és un sintagma?
Un sintagma és un conjunt de paraules que mantenen una relació de sentit en el moment de la seva pronunciació o escriptura.
A cada sintagma, una de les paraules que el componen concentra més informació que les altres. És el que s'anomena nucli del sintagma.
Aquesta paraula-nucli pot ser:
a) Un nom: el sintagma s'anomena nominal (SN)
Exemple: La meva cançó (nucli: cançó)
b) Un verb: s'anomena verbal (SV) i sol anar acompanyat d'altres sintagmes que completen la informació del verb
Exemple: Canta la meva cançó (nucli: canta)
c) Un adjectiu: sintagma adjectival (S. Adj.) i sol completar els sintagmes nominals
Exemple: (una cançó) molt antiga (nucli: antiga)
d) Un adverbi o locució adverbial: sintagma adverbial (S. Adv.)
Exemple: a poc a poc
Què és un sintagma?
Un sintagma és un conjunt de paraules que mantenen una relació de sentit en el moment de la seva pronunciació o escriptura.
A cada sintagma, una de les paraules que el componen concentra més informació que les altres. És el que s'anomena nucli del sintagma.
Aquesta paraula-nucli pot ser:
a) Un nom: el sintagma s'anomena nominal (SN)
Exemple: La meva cançó (nucli: cançó)
b) Un verb: s'anomena verbal (SV) i sol anar acompanyat d'altres sintagmes que completen la informació del verb
Exemple: Canta la meva cançó (nucli: canta)
c) Un adjectiu: sintagma adjectival (S. Adj.) i sol completar els sintagmes nominals
Exemple: (una cançó) molt antiga (nucli: antiga)
d) Un adverbi o locució adverbial: sintagma adverbial (S. Adv.)
Exemple: a poc a poc
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
