divendres, 26 de març del 2010

dimarts, 23 de març del 2010

COMPLEMENTS VERBALS

ATRIBUT


L’atribut és un complement exigit pels verbs copulatius ser, estar, paréixer i semblar, que sol ser un adjectiu (o un sintagma adjectival) i que concorda amb el subjecte de l’oració en gènere i nombre:

Els calçons són grisos.

L’Ignasi està molt trist.

Les ballarines semblen tranquil·les.

Es pot substituir amb el pronom ho:

També és periodista? No, no ho és.

Ets feliç de veritat o només ho sembles?



Si l’atribut del verb ser és un sintagma nominal determinat amb un article, un demostratiu o un possessiu, sembla recomanable substituir-lo amb els pronoms el, la, els, les:

És el teu germà? No, no l’és. / (No, no ho és.)





Les oracions amb verb copulatiu i atribut s’anomenen atributives.

Atenció!: no tots els complements dels verbs ser i estar són atributs. En l’exemple següent, el complement marcat és CIRCUMSTANCIAL i el verb no hi funciona com un verb copulatiu:

Na Maria és a França.