ATRIBUT
L’atribut és un complement exigit pels verbs copulatius ser, estar, paréixer i semblar, que sol ser un adjectiu (o un sintagma adjectival) i que concorda amb el subjecte de l’oració en gènere i nombre:
Els calçons són grisos.
L’Ignasi està molt trist.
Les ballarines semblen tranquil·les.
Es pot substituir amb el pronom ho:
També és periodista? No, no ho és.
Ets feliç de veritat o només ho sembles?
Si l’atribut del verb ser és un sintagma nominal determinat amb un article, un demostratiu o un possessiu, sembla recomanable substituir-lo amb els pronoms el, la, els, les:
És el teu germà? No, no l’és. / (No, no ho és.)
Les oracions amb verb copulatiu i atribut s’anomenen atributives.
Atenció!: no tots els complements dels verbs ser i estar són atributs. En l’exemple següent, el complement marcat és CIRCUMSTANCIAL i el verb no hi funciona com un verb copulatiu:
Na Maria és a França.